Llinars aprova de forma inicial la delimitació del sector del Pla Morató
El ple de l’Ajuntament de Llinars del Vallès ha aprovat a la sessió ordinària d’aquest dilluns en fase inicial el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal en allò que respecta a la delimitació del Pla Morató.
El regidor d’Urbanisme, Pere Grivé, ha explicat que aquesta aprovació és “una gran oportunitat” per Llinars: “S’aconsegueix que l’Ajuntament sigui el propietari i, per tant, pugui gestionar aquest espai per a la seva protecció i en determini els seus usos en el futur”, ha defensat.
En concret, el regidor ha explicat que va sorgir l’oportunitat d’aconseguir la cessió de 59 hectàrees de sòl no urbanitzable en l’àmbit del Pla Morató entre Llinars i Cardedeu a canvi de poder qualificar com a urbanitzable 15 hectàrees de sòl amb les seves cessions.
La decisió es va consultar amb la direcció general d’Urbanisme, de qui es va obtenir el vist i plau després d’una visita a la zona en què es van fer diverses consideracions. Per tenir totes els garanties jurídiques, el departament va recomanar que se sotmeti a aprovació inicial la part del POUM que afecta el Sector Pla Morató.
La modificació proposa la ubicació dels espais privats qualificats d’activitat econòmica en tres punts: el lloc on ja hi ha un edifici de magatzem industrial, un camp a tocar d’on ja existeix un supermercat i una benzinera en el terme municipal de Cardedeu i un espai en el camí existent en el sector. A més, es considera la construcció d’aquest únic vial que uneixi l’avinguda Pau Casals amb l’avinguda Mogent.
També ha explicat que les 59 hectàrees d’aquest canvi, sumades a les 70 de la proposta del nou POUM del Parc del Mogent, faran que la ciutadania pugui gaudir d’un espai protegit de 129 hectàrees, “una proposta única a la comarca i de les més grans de la província”.
Finalment, Pere Grivé ha recordat que, amb els usos vigents, els actuals propietaris del sector del Pla Morató poden construir des de masies fins a centres de jardineria i vivers, dipòsits de petroli, de àrees de pic-nic, estacions transformadores, centres de dipòsits de gas i d’aigua, plantes de compostatge de residus urbans o plantes de tractaments de purins, fems i adobs, entre d’altres: “Quan s’aprovi el nou POUM seran els representants de la ciutadania de Llinars els qui decidiran el seu futur”, ha explicat.
El regidor d’Urbanisme també ha defensat que el govern municipal se sent plenament legitimat per seguir treballant en aquesta proposta. Per una banda, pel suport que ERC, PSC i Junts han rebut a les urnes des que hi van començar a treballar, l’any 2016, que és quan es van iniciar els treballs de redacció del nou POUM. Però també pel suport de l’Ajuntament de Cardedeu: “De ben segur que millorarà les condicions de vida dels ciutadans dels dos municipis”, ha afirmat.
Un cop aprovada inicialment la modificació, els ciutadans podran efectuar les seves al·legacions.
L’opinió dels grups
El punt ha estat aprovat amb els vots a favor d’ERC, PSC i Junts, i Sumem, Fer Poble i MALL hi han votat en contra.
Jaume Majoral, de Junts, ha criticat que, pel que fa a aquest àmbit, “hi hagut manifestacions que no són certes”. En aquest sentit, ha afirmat: “Es diu que al Pla Morató no es va construir el circuit de kàrting gràcies a Stop Kàrting. Això no és cert. Stop Kàrting va lluitar, i molt, però no es va fer per una errada administrativa i per motius econòmics. Va ser una decisió a cavall de política, tècnica i econòmica, malauradament no va ser mediambiental”, ha defensat. També s’ha reafirmat amb la postura que tenia el mandat anterior, quan formava part de l’equip de govern: “Hi vaig votar a favor. Em reafirmo. No he cregut ni faré mai que la meva postura me la marqui si estic al govern o a l’oposició. El que ha de marcar si o no és el que sigui bo per Llinars”.
Fidela Frutos, del MALL, ha criticat que l’equip de govern “només ens ha deixat una setmana per estudiar la documentació”. Ha posat èmfasi en la importància del debat, i de fet ha demanat poder fer-ho més: “La gent ha copsat al importància de com és el planejament urbanístic veient els edificis d’habitatges de la zona del Teatre Auditori”. Frutos ha continuat dient que “sempre hem dit que estem en contra d’aquesta urbanització del Pla Morató perquè genera un continu construït entre Cardedeu i Llinars i nosaltres volem mantenir la identitat de cada municipi. A més, el POUM pretén un continu construït en els polígons fins a Vilalba, per la qual cosa tindrem uns quants quilòmetres d’edificació permanent fent una muralla”. La regidora també ha criticat “que es vulgui edificar a prop de la Riera del Fou amb activitat terciària” i ha alertat que “el camí es convertirà en un vial i possiblement hi haurà més mobilitat”.
Finalment, Frutos ha destacat: “En la documentació hem vist que tant l’oficina territorial d’Acció Ambiental de Barcelona com una de les resolucions del director general d’Acció Climàtica diuen que s’ha de suprimir la previsió del sector del pla parcial del Pla Morató. La nostra defensa va lligada amb què hi ha altres administracions que diuen que el pla d’ha d’eliminar per els seves característiques mediambientals”. En aquest sentit, ha afegit: “No veiem clar que només haguem de fer l’aprovació inicial de l’àmbit estricte del pla de Morató. Ja vam al·legar que era tan important la modificació que implicava que s’havia de fer una aprovació inicial de tot el POUM”.
Arnau Riera, de Fer Poble, ha criticat que se’ls hi ha “amagat” l’existència d’un informe desfavorable de Medi Ambient i que l’han hagut d’aconseguir a través d’un organisme supramunicipal que vetlla per l’accés a la informació pública. Riera ha recordat la història “convulsa” del Torrent del Fou i el Pla Morató, i com, el 2009, “la força de la mobilització popular i la crisi econòmica” van aturar el projecte del kàrting. El regidor ha argumentat el seu vot en contra “pel fons i per la forma”: “Estem en contra de posar una carretera al costat d’un torrent que juga el paper de connector biològic entre el Montseny i el Corredor. També veiem innecessari posar una nova àrea d’activitat econòmica precisament en l’única zona natural que queda entre Llinars i Cardedeu, quan al POUM ja es preveuen 38 hectàrees noves de polígons i activitat econòmica, i això sense comptar amb els polígons que queden per omplir”.
Riera ha destacat que tot plegat “és el primer pas cap a la conurbació, a tenir tot l’espai entre Llinars i Cardedeu urbanitzat. Seria molt més racional intentar preservar els espais naturals i l’activitat en un mateix lloc. És d’agrair que aquest cop els arguments no són ni la creació de llocs de treball ni resoldre un problema de congestió de trànsit, sinó que es guanyen 50 hectàrees de sòl públic”.
I ha finalitzat: “Estem confonent propietat amb ús. Potser preferim 100 hectàrees de sòl agrícola forestal privades a 50 de sòl agrícola forestal públiques o d’una altra cosa. Ara, aquest espai és privat, però el seu ús i benefici, públic. Què hi ha més públic que la biodiversitat i els seus beneficis per la comunitat?”.
Gerard Coderch, de Sumem, ha avisat que “estem patint les conseqüències del POUM del 2003. Hem de ser molt conseqüents amb les decisions que prenguem ara”. El regidor també ha lamentat que han tingut poc marge per estudiar la documentació. I ha declarat que volen “un equilibri entre l’essència rural i la industrial”. Coderch ha assegurat que a la sessió “realment estem tornant a portar a la fase inicial tot el POUM, de manera que no ens volem centrar només en el Pla Morató” i també ha alertat de l’existència d’un informe de Medi Ambient “que diu que el POUM s’ha d’encaixar a nivell mediambiental”. “És un bon negoci, però no podem renunciar al medi ambient per tenir sol públic. Ens estem hipotecant el futur del poble”, ha declarat.
Joan Ramon, del PSC, ha matisat: “No estem ampliant el POUM, no estem portant a aprovació el POUM, sinó que estem portant a aprovació inicial una part concreta del POUM perquè així se’ns ha demanat des de la Generalitat per una major seguretat jurídica”. Ramon també defensat: “Es posa la dicotomia que no podem renunciar al medi ambient per tenir sol públic. Per preservar el medi ambient, res millor que sigui públic i que sigui el poble qui decideixi què se’n farà, d’aquestes hectàrees”.
El regidor també ha recordat que als terrenys s’hi podrà fer “activitat econòmica, no industrial”, i ha destacat que aquest espai, sumat al que el POUM preveu pel parc fluvial farà que hi hagin “130 hectàrees de zona natural protegida”.
Finalment, ha volgut deixar clar que: “El POUM no decideix el creixement del municipi, regula com volem que creixi. Estem intentant combinar l’activitat econòmica, aturar el creixement residencial i protegir el medi ambient. Podem fer discursos més o menys dramàtics, però no estem trinxant res. Es preguntava què hi ha més públic: sol privat amb us biològic o sol públic. Doncs sòl públic amb us biològic”.
Per la seva banda, Josep Aixandri, d’ERC, ha recordat quan el regidor Pere Grivé ha explicat els usos que poden tenir els terrenys per part dels actuals propietaris, i ho ha comparat: “Quan s’aprovi el nou POUM seran els representants de la ciutadania els que decidiran el seu futur”.
El regidor ha titllat d’”agosarat” “dir que volem urbanitzar el Pla Morató”: “Estem parlant d’un terreny de 60 hectàrees, de les quals 6 serien edificables. Les altres 54passaran a ser propietat del poble de Llinars”.
